dimecres, 4 de maig del 2011

I di: no hay pánico, sin pánico!

Molta gent es preocupa pel que diràn, pel "ai, quina vergonya", pel "ai, faré el ridícul", pel "ai, això no ho faig prequè es riuran de mi", i és lícit i totalment normal i acceptable que diguin això, de fet jo mateix, molts cops ho dic. Però arriben certs moments, certs punts de la teva vida en que aquest fet no importa, ets valent, vols, davant de tot, passar-ho bé, i gaudir una bona estona. Et tires a la piscina, sense cap preocupació ni remordiment que has fet alguna cosa estúpida o fora de sentit, no. T'ho estàs passant bé. No pretenc anar de despreocupat per la vida, us mentiria si així fós, però a vegades riure d'un mateix, o fer el tonto una estona, no té per què ser del tot dolent. Així doncs avui puc dir-ho! Como me amo!


Cuando nací, ¡qué triunfo!,
entendí que había sido capaz de ganar
a cien millones de hombres rana en celular.
Y había nivel, y trampas.
El segundo quería estudiar alemán,
pero volcó en las caderas de mamá.

Hoy voy a decirlo: ¡cómo me amo!
Y tú ya no puedes hacerme daño.
Soy un ser divino, ven a adorarme.
¡Qué buena suerte amarme tanto!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada