A vegades, escoltem expressions com: “Aquesta persona en sap molt”, o “Aquesta persona sap molt bé el que es fa i el que diu”… però, que es vol expressar quan es fa servir la paraula saber? Si ens acollim al diccionari, correm el perill de perdre’ns en un mar de definicions: “Conèixer alguna cosa, o tenir notícia sobre alguna cosa”, “ser especialista en alguna cosa”, “tenir habilitat per a alguna cosa”... etc.
La meva reflexió, però, vol anar més enllà de les precisions lingüístiques, per intentar clarificar que és el que diem en veritat quan parlem de saber quelcom o sobre alguna cosa. Està clar que hi ha un saber conceptual, que prové de l’acumulació de conceptes més o menys teòrics; però existeix també un saber experimental, aquell que forgem dia a dia, mitjançant la vivència i l'experiència d'allò que diu saber-se.
Hi ha persones que en saben molt, però no segueixen ni viuen gairebé en el seu saber; hi ha persones en què la seva senzilla i profunda saviesa consisteix a viure i experimentar, dia a dia, el que coneixen. És evident que és d’aquestes últimes persones de les quals hem d’aprendre. Seguim, llavors, preferentment a aquells que en saben, perquè han viscut i experimentat allò que transmeten.
