dimarts, 24 de gener del 2012

Viladecans

Començar. Empezar.Abans que res, vida. Ante todo, vida.Gotetes d'aigua que engresquen l'ànima.La alegría de la huerta.Perquè no una miqueta d'aigua fresqueta a la vida?Imatge icònica. Imagen icónia. Iconic image.
Dia a dia, pas a pas.Un dia al parc. Un dia en el parque. A day in the park.Una salida de emergencia. An emergency exit.Reflexes de vida. Reflejos de vida. Reflections of life.M'agrada el meu poble. Me gusta mi pueblo. I like my town.Ha arribat i es vol quedar. Ha llegado y se quiere quedar.
Domingo astromántico.Mi primera combustión.I em torna aquella olor de pólvora cremat.La qüotidianitat arribarà aviat a la seva fi. La cotidianidad llegará temprano a su fin.Temps de canvis. Tiempo de cambios. Time of changes.Gener assolellat. Enero soleado.
Viladecans, un álbum en Flickr.
Projecte fotogràfic iniciat durant el meu primer curs a Belles Arts, que comença a agafar forma. Viladecans és un projecte sobre el meu poble, i pretèn ser reflexe diari del paisatge urbà, però també de la gent que hi viu. Viladecans és un recull i selecció d'imatges amb la temàtica principal d'ilustrar, d'una manera diferent, d'una visió més personal sobre aquesta meva ciutat que tant estimo i de la qual m'hi sento tan arrelat i orgullós.

dissabte, 14 de gener del 2012

Castells: Allò que no es veu

Castells: Allò que no es veu, forma part d'un projecte artístic posat en marxa durant el meu tercer curs a Belles Arts. Aquest projecte serveix per a que l’espectador prengui consciència de la vertadera magnitud d’una expressió de cultura popular tan espectacular i complicada com són els castells. D’una manera quasi didàctica es mostra la manera de fer, els passos, els noms, les posicions, com va formada la pinya. Com està format el folre o qualsevol altra part d’un castell. Els gràfics presentats, són els que es fan servir en el món dels castells per a la comprovació i correcta disposició del personal adequat a l’hora de ser realitzat el castell. Una cosa tant i tant quotidiana en el món dels castells, i desconeguda per la resta de gent que no hi entén, es fa pública, s’ensenya, es mostra, es dona a conèixer la tècnica castellera, els secrets, com es munten els castells, és com una petita guia per on començar a muntar els castells.


La idea de les gràfiques també sorgeix per la vistositat de les formes, són unes imatges potents i diferents, ja que descontextualitzades i en un primer moment no sembla referir-se a castells, i això li dona un plus més per fer-se llegible. La ajuda inestimable de la gràfica d’un castell al costat, li serveix de complement per a explicar el que vol dir que al cap i a la fi és la finalitat de la obra: mostrar a l’espectador com es fa un castell. 

Aquest és un projecte que per a mi no està del tot complert, ja que la intenció es abarcar l’ampli món casteller. Evidentment en el món dels castells hi ha més construccions que les que s’ha presentat, i per a mi seria un al·licient, i un projecte més prometedor, incloure i realitzar plafons, com s’ha fet en la proposat, però de totes les construccions possibles en el món casteller. També una de les propostes era la creació in-situ a l’aula d’un castell on l’autor del projecte (jo) fos partícep de la construcció, però també la resta de persones properes a l’entorn on es realitzaria aquesta performance. Penso que seria un millor projecte a dur a terme en un futur.


De cara a la realització del projecte, aquest consta de set “pòsters” en tamany DIN A-3 agrupats en dos columnes de tres imatges, i cada pòster és un castell diferent, però alhora coetani amb el del seu costat. Aixi dons les imatges estan disposades de dos en dos, menys una construcció que es troba aïllada. Les parelles són: 

  • Les construccions del dos: El Dos de set i el Dos de vuit amb folre.
  • Les construccions del tres: El tres de vuit i el Tres de nou amb folre. 
  • Les construccions del quatre: El Quatre de vuit i el Quatre de nou amb folre.
La construcció que es queda sola és la del pilar de cinc, i és la primera que figura al projecte. Això és per un significat simbòlic, ja que la del pilar és la construcció bàsica, el “castell mare” de tots els altres, que tota colla ha de dominar abans de passar a cap una altra construcció. Ja que, en principi, si no es domina la tècnica del pilar, no es dominara la tècnica per fer altres castells.

A continuació us deixo amb les set imatges de la proposta del meu projecte casteller. Espero que algú hi pugui donar la utilitat que es mereix: Per a fer castells.







dimarts, 3 de gener del 2012

El millor regal


Un altre cop Nadal
El cor és ple d’espelmes
Els carrers parlen amb llums de neó però sense lletres

Aviat es fa de nit
El cor es fa més tendre
La gent gasta diners i un cop a l’any en val la pena

Però aquest any una nova llavor està creixent al teu ventre
Però aquest any un nou infant al món neix al nostre pessebre

No et prometo diners,
Tampoc or ni riqueses
Tan sols el que Jesús em va ensenyar quan jo vaig néixer

Que és més gran compartir i estimar
Encara que no sigui Nadal
Que l’amor és el millor regal que els tresors de la terra.

Que no hi ha al món més regal que puguem abraçar
Que un petó d’un infant, un instrument de Déu, que en néixer en aquest Nadal
Que no hi ha al món més regal que puguem abraçar
Un testimoni de Déu, una espurna de Jesús
El nostre millor regal per aquest Nadal


Música i lletra: Carlos Zamora. 
Cançó que Carlos va dedicar a la seva dona, Cristina i al llavors futur fill seu, Aleix.