dijous, 29 de març del 2012

Primavera

Ja ha arribat la primavera, i amb ella, com és costum, arriba el color a la nostra vida (o això és almenys el que esperem!). Tot comença a florir, a agrafar forma, a créixer de nou. Comença una nova vida. En aquest post voldria compartir algunes fotografíes que he anat fent al llarg d'aquest últims dos anys, i que per a mi són les millors. Són imatges de flors en el seu màxim esplendor, en el seu punt àlgid de vida. Espero que us agradin!




La primavera
Dicta sentència un sol de justícia
i aires de gent del meu barri
el cel acaricien.

Amagats al parc de la serp
es mengen a petons
dos llavis adolescents.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
T’estimaré durant mil vides totes senceres.
No hi ha cap filtre per oblidar.

A Bellvitge els avis caminen
amunt la rambla on jo vivia,
la Rambla Marina.

Després tots marxen a dirigir
aquella obra que ensorrarà
el ferrocarril.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
T’estimaré durant mil vides totes senceres.
No hi ha cap filtre per oblidar.

No conec un dolor pitjor
que el de no tenir-te.
Paraula d’honor.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
i si tu vols et regalaré mil vides senceres.
Saps que només m’ho has de demanar.

La primavera - Dani Flaco




dimecres, 21 de març del 2012

Fluxus

Amb aquesta tela enceto una nova manera de fer pintura seguint el fil de l'action painting i del dripping que tant he emprat en totes les meves últimes obres. En aquesta ocasió, la pintura que cau del pot directament o la que llenço amb l'ajut només d'un pal de fusta, no crea esquitxades violentes ni formes definides donades per aquest gest de "llançar", sinó que en aquesta ocasió flueix, d'una manera totalment natural, deixant-se emportar per  l'efecte de la gravetat, pel vent, pels agents naturals que farien moure la pintura líquida en aquella tela, sense l'ajut de cap eina ni estri. La pintura és ubicada de forma armònica donant una sensació de relax i no de violència.



El que m'interessa d'aquest tipus de pintura és veure com aquesta pintura crea formes i com aquestes formes esdevenen orgàniques, tot i provenir d'un element totalment industrial com és l'esmalt plàstic. M'agrada veure com la pintura es barreja, s'interconecta, i que l'obra en si, tant pels colors com per la manera com s'ha dut a terme, ens dona peu a pensar en altres formes organiques que hi hagui a la natura, com la de les gotes d'aigua que cauen en un riu, o el d'una pedra impactant en el fons d'un bassal. És per això i perquè la pintura, com he dit abans, és la que crea aquestes formes, i no pas l'artista, ho podría denominar com a "pintura viva". En aquest cas hi ha algú (l'autor) que dona els elements per que això pugui passar i ja és cosa de la pintura fluir i ser més viva que mai.
Aquesta obra está inscrita en el concurs Arte 40, la qual podeu votar en el seguent enllaç: http://www.arte40.es/home.html?Galeria-0-1648079 


Fluxus. Oli i esmalt industrial sobre tela. 55x46 cm. 2012

Vull donar un especial agraiment per la meva amiga Laia Colom per haver-me instat i ajudat per a la realització d'aquesta tela, ja que per a ella també ha estat la base d'un treball fotogràfic que de ben segur  penjarà en el seu blog. De moment podeu mirar les seves fotos aqui: http://laiacolom.blogspot.com.es/
Moltes gràcies per tot, Laia!