dimarts, 30 d’agost del 2011

Magia


Es el agua, es el viento,
es resumen de todo lo que siento,
es la arena, es el sentimiento,
es la tinta que no borra en el silencio,
es el aire de puntillas,
es la calma cogiendo carrerilla,
es el sabor de lo pequeño,
es tocar un sueño.
Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar.


Es el tiempo, es la hoguera,
es la mano que mece la marea,
es la tierra, es la bandera blanca,
es la gota de una lluvia de esperanza,
es el mundo de puntillas,
es la vida cogiendo carrerilla,
es el sabor de lo pequeño,
es tocar un sueño.
Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar.


Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón y el mío.
Es la meta y el camino,
es la suerte y el destino,
es la fuerza del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar.

divendres, 26 d’agost del 2011

Petita reflexió sobre la Jornada Mundial de Joventut Madrid 2011

Arrelats i edificats en Crist. Ferms en la fe. Amb aquest lema es va dur a terme la Jornada Mundial de Joventut de Madrid, des del 16 fins al 21 d’agost, milió i mig de joves vam arribar a Madrid des de tots els indrets del món per a aprofundir i treballar encara més la nostra fe i creença envers Crist, envers Déu.

La veritat sigui dita, jo no anava gaire motivat per a aquets temes ni molt menys, però gràcies als ànims dels meus amics que sí que hi anaven em vaig apuntar. I va ser així com uns quants viladecanencs, i sota el suport del nostre Bisbat de Sant Feliu de Llobregat vam emprendre aquesta aventura cap a Madrid, però amb l’objectiu concret no gaire clar.

Tots els bisbats de Catalunya vam estar allotjats a San Lorenzo del Escorial, i d’allí anàvem i veníem a Madrid en autocar. Pels matins vàrem tenir diverses catequesi sobre com aprofundir nosaltres en la fe, i sobre com ser testimonis, com evangelitzar nosaltres al món, dur la Bona Nova de la manera més senzilla i honesta possible. Aquest tema em va fascinar. Per la tarda del segon dia, vàrem tenir l’acollida amb el Sant Pare, Benet XVI a la Puerta de Alcalá, on totes les places estaven estancades de gent, rius i rius de joves pels carrers de Madrid intentant estar el més a prop possible de l’esdeveniment.

Mentre anàvem passant els dies anava notant tot aquell ambient, tot aquell caliu, tot el sentiment de fe i me l’anava fent meu, la veritat sigui dita, a Madrid quasi anava de turisme, i al final no va ser així. Vaig poder impregnar-me de l’esperit que realment hi abundava, i la veritat és que va ser una molt i molt bona experiència.

Tot aquest sentiment el vaig palpar de primera ma durant la celebració a l’aeròdrom de cuatro vientos. Sota un vent i una pluja molt intensos es va inaugurar la vetllada, en la que vaig poder veure tot l’esperit de lluita i de saber estar de tots i tots aquells joves que hi estàvem congregats, i el que és més important per a mi, i que de fet em va cridar l’atenció: els líders de l’esglesia. En cap moment es va aturar la celebració i es va demostrar que nosaltres no ens deixem atansar per qualsevol cosa, sinó que estem allí fins al final. Aquella vetllada va fer que canviés una mica la imatge del Sant Pare, i el vaig veure més humà i proper que mai. Una de les coses que em va agradar.

I poc més a dir, una experiència inoblidable, amb gent inoblidable, moments inapagables i sobretot enfortiment i enriquiment personal. Experiències úniques que de ben segur que m’ajudaran a ser bon cristià i millor persona. Donar les gràcies a tots aquells que han estat amb mi i han compartit aquest camí amb mi i no res més. Ens veiem a Rio de Janeiro 2013!

dijous, 25 d’agost del 2011

La veritable alegria

Quina és la veritable alegria?
El mateix (Leonardo) va relatar també que un dia en Francesc va cridar a Lleó i li va dir: "Escriu, Lleó". I ell va respondre: "Estic llest".
Escriu li va dir Quina és la veritable alegria?

Ve un missatger i diu que tots els mestres de París van entrar en l'Ordre Sacerdotal.
Escriu – No, aquesta no és veritable alegria.

I el mateix de tots els prelats de l'altre costat dels Alps, arquebisbes i bisbes, i el mateix del rei de França i del rei d'Anglaterra.
Escriu No, tampoc és veritable alegria.

I que tots els meus germans van anar als infidels i els van convertir a tots a la fe, i que tinc tanta gràcia de Déu que va curar als malalts i faig molts miracles. I en Francesc li diu: Et dic que en totes aquestes coses no hi ha la veritable alegria.
 

Quina és, doncs, la veritable alegria?
Retornant de Perusa, arribo aquí molt de nit i és hivern, amb fang i molt fred, fins al punt que l'aigua congelada en la vora de la túnica em colpeja les cames i sagnen les ferides. I ple de fang, amb el fred i el gel, vaig arribar a la porta i, després de molt bastonejar i cridar, ve el frare i pregunta: "Qui és?" Jo responc: "El germà Francesc." I ell diu: "Vés, aquestes no són hores. No entraràs". I a l'insistir de nou respon: "Vés, ets un simple i un ignorant, de cap manera vindràs amb nosaltres, som tants i tals que no et necessitem". I jo segueixo encara a la porta i dic: "Per l'amor de Déu, hospedeu-me aquesta nit". I ell respon: "No ho faré. Vés a l’hospital dels Crucíferes i demana allà".

Jo et dic que si tinc paciència en això i no em molest, aquesta és la veritable alegria i la veritable virtut i salvació de l'ànima.
Sant Francesc d'Asís.

Que quina és la veritable alegria? La veritable alegria és la serenitat, la felicitat, la pau, i el perdò enfront la violència, l'insult i les dureses dels altres. Siguem feliços i visquem amb alegria!