divendres, 26 d’agost de 2011

Petita reflexió sobre la Jornada Mundial de Joventut Madrid 2011

Arrelats i edificats en Crist. Ferms en la fe. Amb aquest lema es va dur a terme la Jornada Mundial de Joventut de Madrid, des del 16 fins al 21 d’agost, milió i mig de joves vam arribar a Madrid des de tots els indrets del món per a aprofundir i treballar encara més la nostra fe i creença envers Crist, envers Déu.

La veritat sigui dita, jo no anava gaire motivat per a aquets temes ni molt menys, però gràcies als ànims dels meus amics que sí que hi anaven em vaig apuntar. I va ser així com uns quants viladecanencs, i sota el suport del nostre Bisbat de Sant Feliu de Llobregat vam emprendre aquesta aventura cap a Madrid, però amb l’objectiu concret no gaire clar.

Tots els bisbats de Catalunya vam estar allotjats a San Lorenzo del Escorial, i d’allí anàvem i veníem a Madrid en autocar. Pels matins vàrem tenir diverses catequesi sobre com aprofundir nosaltres en la fe, i sobre com ser testimonis, com evangelitzar nosaltres al món, dur la Bona Nova de la manera més senzilla i honesta possible. Aquest tema em va fascinar. Per la tarda del segon dia, vàrem tenir l’acollida amb el Sant Pare, Benet XVI a la Puerta de Alcalá, on totes les places estaven estancades de gent, rius i rius de joves pels carrers de Madrid intentant estar el més a prop possible de l’esdeveniment.

Mentre anàvem passant els dies anava notant tot aquell ambient, tot aquell caliu, tot el sentiment de fe i me l’anava fent meu, la veritat sigui dita, a Madrid quasi anava de turisme, i al final no va ser així. Vaig poder impregnar-me de l’esperit que realment hi abundava, i la veritat és que va ser una molt i molt bona experiència.

Tot aquest sentiment el vaig palpar de primera ma durant la celebració a l’aeròdrom de cuatro vientos. Sota un vent i una pluja molt intensos es va inaugurar la vetllada, en la que vaig poder veure tot l’esperit de lluita i de saber estar de tots i tots aquells joves que hi estàvem congregats, i el que és més important per a mi, i que de fet em va cridar l’atenció: els líders de l’esglesia. En cap moment es va aturar la celebració i es va demostrar que nosaltres no ens deixem atansar per qualsevol cosa, sinó que estem allí fins al final. Aquella vetllada va fer que canviés una mica la imatge del Sant Pare, i el vaig veure més humà i proper que mai. Una de les coses que em va agradar.

I poc més a dir, una experiència inoblidable, amb gent inoblidable, moments inapagables i sobretot enfortiment i enriquiment personal. Experiències úniques que de ben segur que m’ajudaran a ser bon cristià i millor persona. Donar les gràcies a tots aquells que han estat amb mi i han compartit aquest camí amb mi i no res més. Ens veiem a Rio de Janeiro 2013!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada