dijous, 29 de març de 2012

Primavera

Ja ha arribat la primavera, i amb ella, com és costum, arriba el color a la nostra vida (o això és almenys el que esperem!). Tot comença a florir, a agrafar forma, a créixer de nou. Comença una nova vida. En aquest post voldria compartir algunes fotografíes que he anat fent al llarg d'aquest últims dos anys, i que per a mi són les millors. Són imatges de flors en el seu màxim esplendor, en el seu punt àlgid de vida. Espero que us agradin!




La primavera
Dicta sentència un sol de justícia
i aires de gent del meu barri
el cel acaricien.

Amagats al parc de la serp
es mengen a petons
dos llavis adolescents.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
T’estimaré durant mil vides totes senceres.
No hi ha cap filtre per oblidar.

A Bellvitge els avis caminen
amunt la rambla on jo vivia,
la Rambla Marina.

Després tots marxen a dirigir
aquella obra que ensorrarà
el ferrocarril.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
T’estimaré durant mil vides totes senceres.
No hi ha cap filtre per oblidar.

No conec un dolor pitjor
que el de no tenir-te.
Paraula d’honor.

Ha arribat de nou la primavera
a Rambla Just Oliveras
et buscaré per tots els racons de la ciutat.
Ha arribat de nou la primavera.
i si tu vols et regalaré mil vides senceres.
Saps que només m’ho has de demanar.

La primavera - Dani Flaco




dimecres, 21 de març de 2012

Fluxus

Amb aquesta tela enceto una nova manera de fer pintura seguint el fil de l'action painting i del dripping que tant he emprat en totes les meves últimes obres. En aquesta ocasió, la pintura que cau del pot directament o la que llenço amb l'ajut només d'un pal de fusta, no crea esquitxades violentes ni formes definides donades per aquest gest de "llançar", sinó que en aquesta ocasió flueix, d'una manera totalment natural, deixant-se emportar per  l'efecte de la gravetat, pel vent, pels agents naturals que farien moure la pintura líquida en aquella tela, sense l'ajut de cap eina ni estri. La pintura és ubicada de forma armònica donant una sensació de relax i no de violència.



El que m'interessa d'aquest tipus de pintura és veure com aquesta pintura crea formes i com aquestes formes esdevenen orgàniques, tot i provenir d'un element totalment industrial com és l'esmalt plàstic. M'agrada veure com la pintura es barreja, s'interconecta, i que l'obra en si, tant pels colors com per la manera com s'ha dut a terme, ens dona peu a pensar en altres formes organiques que hi hagui a la natura, com la de les gotes d'aigua que cauen en un riu, o el d'una pedra impactant en el fons d'un bassal. És per això i perquè la pintura, com he dit abans, és la que crea aquestes formes, i no pas l'artista, ho podría denominar com a "pintura viva". En aquest cas hi ha algú (l'autor) que dona els elements per que això pugui passar i ja és cosa de la pintura fluir i ser més viva que mai.
Aquesta obra está inscrita en el concurs Arte 40, la qual podeu votar en el seguent enllaç: http://www.arte40.es/home.html?Galeria-0-1648079 


Fluxus. Oli i esmalt industrial sobre tela. 55x46 cm. 2012

Vull donar un especial agraiment per la meva amiga Laia Colom per haver-me instat i ajudat per a la realització d'aquesta tela, ja que per a ella també ha estat la base d'un treball fotogràfic que de ben segur  penjarà en el seu blog. De moment podeu mirar les seves fotos aqui: http://laiacolom.blogspot.com.es/
Moltes gràcies per tot, Laia!

dimarts, 24 de gener de 2012

Viladecans

Començar. Empezar.Abans que res, vida. Ante todo, vida.Gotetes d'aigua que engresquen l'ànima.La alegría de la huerta.Perquè no una miqueta d'aigua fresqueta a la vida?Imatge icònica. Imagen icónia. Iconic image.
Dia a dia, pas a pas.Un dia al parc. Un dia en el parque. A day in the park.Una salida de emergencia. An emergency exit.Reflexes de vida. Reflejos de vida. Reflections of life.M'agrada el meu poble. Me gusta mi pueblo. I like my town.Ha arribat i es vol quedar. Ha llegado y se quiere quedar.
Domingo astromántico.Mi primera combustión.I em torna aquella olor de pólvora cremat.La qüotidianitat arribarà aviat a la seva fi. La cotidianidad llegará temprano a su fin.Temps de canvis. Tiempo de cambios. Time of changes.Gener assolellat. Enero soleado.
Viladecans, un álbum en Flickr.
Projecte fotogràfic iniciat durant el meu primer curs a Belles Arts, que comença a agafar forma. Viladecans és un projecte sobre el meu poble, i pretèn ser reflexe diari del paisatge urbà, però també de la gent que hi viu. Viladecans és un recull i selecció d'imatges amb la temàtica principal d'ilustrar, d'una manera diferent, d'una visió més personal sobre aquesta meva ciutat que tant estimo i de la qual m'hi sento tan arrelat i orgullós.

dissabte, 14 de gener de 2012

Castells: Allò que no es veu

Castells: Allò que no es veu, forma part d'un projecte artístic posat en marxa durant el meu tercer curs a Belles Arts. Aquest projecte serveix per a que l’espectador prengui consciència de la vertadera magnitud d’una expressió de cultura popular tan espectacular i complicada com són els castells. D’una manera quasi didàctica es mostra la manera de fer, els passos, els noms, les posicions, com va formada la pinya. Com està format el folre o qualsevol altra part d’un castell. Els gràfics presentats, són els que es fan servir en el món dels castells per a la comprovació i correcta disposició del personal adequat a l’hora de ser realitzat el castell. Una cosa tant i tant quotidiana en el món dels castells, i desconeguda per la resta de gent que no hi entén, es fa pública, s’ensenya, es mostra, es dona a conèixer la tècnica castellera, els secrets, com es munten els castells, és com una petita guia per on començar a muntar els castells.


La idea de les gràfiques també sorgeix per la vistositat de les formes, són unes imatges potents i diferents, ja que descontextualitzades i en un primer moment no sembla referir-se a castells, i això li dona un plus més per fer-se llegible. La ajuda inestimable de la gràfica d’un castell al costat, li serveix de complement per a explicar el que vol dir que al cap i a la fi és la finalitat de la obra: mostrar a l’espectador com es fa un castell. 

Aquest és un projecte que per a mi no està del tot complert, ja que la intenció es abarcar l’ampli món casteller. Evidentment en el món dels castells hi ha més construccions que les que s’ha presentat, i per a mi seria un al·licient, i un projecte més prometedor, incloure i realitzar plafons, com s’ha fet en la proposat, però de totes les construccions possibles en el món casteller. També una de les propostes era la creació in-situ a l’aula d’un castell on l’autor del projecte (jo) fos partícep de la construcció, però també la resta de persones properes a l’entorn on es realitzaria aquesta performance. Penso que seria un millor projecte a dur a terme en un futur.


De cara a la realització del projecte, aquest consta de set “pòsters” en tamany DIN A-3 agrupats en dos columnes de tres imatges, i cada pòster és un castell diferent, però alhora coetani amb el del seu costat. Aixi dons les imatges estan disposades de dos en dos, menys una construcció que es troba aïllada. Les parelles són: 

  • Les construccions del dos: El Dos de set i el Dos de vuit amb folre.
  • Les construccions del tres: El tres de vuit i el Tres de nou amb folre. 
  • Les construccions del quatre: El Quatre de vuit i el Quatre de nou amb folre.
La construcció que es queda sola és la del pilar de cinc, i és la primera que figura al projecte. Això és per un significat simbòlic, ja que la del pilar és la construcció bàsica, el “castell mare” de tots els altres, que tota colla ha de dominar abans de passar a cap una altra construcció. Ja que, en principi, si no es domina la tècnica del pilar, no es dominara la tècnica per fer altres castells.

A continuació us deixo amb les set imatges de la proposta del meu projecte casteller. Espero que algú hi pugui donar la utilitat que es mereix: Per a fer castells.







dimarts, 3 de gener de 2012

El millor regal


Un altre cop Nadal
El cor és ple d’espelmes
Els carrers parlen amb llums de neó però sense lletres

Aviat es fa de nit
El cor es fa més tendre
La gent gasta diners i un cop a l’any en val la pena

Però aquest any una nova llavor està creixent al teu ventre
Però aquest any un nou infant al món neix al nostre pessebre

No et prometo diners,
Tampoc or ni riqueses
Tan sols el que Jesús em va ensenyar quan jo vaig néixer

Que és més gran compartir i estimar
Encara que no sigui Nadal
Que l’amor és el millor regal que els tresors de la terra.

Que no hi ha al món més regal que puguem abraçar
Que un petó d’un infant, un instrument de Déu, que en néixer en aquest Nadal
Que no hi ha al món més regal que puguem abraçar
Un testimoni de Déu, una espurna de Jesús
El nostre millor regal per aquest Nadal


Música i lletra: Carlos Zamora. 
Cançó que Carlos va dedicar a la seva dona, Cristina i al llavors futur fill seu, Aleix.