dimarts, 26 d’abril de 2011

Projecte pictòric: Sentiment (2)

Amb el sentiment de nostàlgia de la passada Setmana Santa a la La Ruca, i amb el record d'aquells fantàstics dies encara presents, és hora de tornar de nou a la feina. De tocar de peus a terra, i centrar-se en la part important del curs. A partir d'ara, i fins a juny serà un no parar, tranquils, hi han dates més que senyalades per fer una quedada Rucaire (Festes de L'Hospitalet, Festes de Sagrada Família o Festes de Badalona), però com he dit, de moment l'important és el curs.

 Dit això, passo a presentar el segon cuadre de la sèrie "Sentiment", que constarà d'un total de quatre teles, una per a cada época o estació de l'any, i que reflexa tots els estats d'ànim, sensacions i inquietuts en traçades de pintura fines i subtils, en gotejos i esquitxades salvatjes i violentes, on el paper de la natura, com en l'anterior tela, juga un paper importantíssim a l'hora de descriure relleus i espais. Com podreu deduïr, aquesta tela representa l'época de l'hivern, caracteritzada per aquest dur contrast entre blanc i negre, una dualitat pròpia de sensacions fredes, gèlides o inertes, acompanyades de suaus matiços en colors marrons i ocres, perquè no tot a l'hivern són colors blanc nevats. També hi trobem tons de tardor.



Com en l'anterior treball de la sèrie, aquesta tela ha estat realitzada mitjançant la tècnica del dripping, tècnica en que la pintura es deixa fluir de manera totalment aleatòria i espontània sobre la tela, i és ella mateixa la que crea espais, fils, connexions. Els materials utilitzats també són diferents al que normalment entenem com a "pintar", com en l'anterior, s'ha utilitzat diferents tipus de pintures, des de l'acrílica fins a l'esmalt industrial, coles, berniços i fins i tot guix. La natura cobra especial importància aquí, ja que a l'hivern, queda totalment sotmesa, no hi ha brot de vida, queda com atrapada, i no pot sortir. Aquest fet es fa més remarcable donada la quantitat d'elements naturals que hi trobem a la tela (fulles, branques i tijes) i que donen a la tela un sentit i una composició agradables a la vista i als sentits. Un cop passat l'hivern, aquestes plantes, empresonades durant uns mesos, floriran a la primavera, amb energia, vitalitat, alegría i sentiment d'esperança.


Sentiment: Hivern. Tècnica mixta sobre tela. 116x89 cm. 2010.

divendres, 22 d’abril de 2011

Amb un gran somriure!

S'em fa molt difícil expressar, explicar tot el que he viscut durant aquets sis dies. Sis dies intensos de formació, però també de convivència, de carinyu, de guitarreos, d'estima, de confiança, d'afecte, d'amistat, d'amor. Ha estat massa bonic, tant, que encara no m'ho crec.

Molta gent  va dir que al tornar ens sentiríem com en una bombolla, la "Bombolla Ruca" li diuen, aïllats del món, feliços en el nostre propi. Tenien raó. Però jo, com d'altres companys en aquets sis dies, prefereixo anomenar-ho amb el terme nostàlgia. I les ganes d'haver gaudit de més temps allí, de més dies per seguir compartit les experiències, de gimkanes, de jocs, d'aquesta amistat que ens ha unit tant.



Però ara ja no hi sóm allí. Ja s'ha acabat. Ara que? Arreveure ja ens veurem? Fins mai? No. No ho crec pas. Toca veure's aviat. Molt aviat. Han estat sis dies fantàstics genials, el que més vull ara es tornar-nos a trobar, seguir rient, xerrant hores i hores sense parar, perquè el que hem viscut ha estat genial! Ara només em queda una última paraule per descriure tot això: Gràcies. A tots i cadascún de vosaltres, gràcies a vosaltres, haguem parlat molt o no, farem manterir viu l'esperit de la Ruca. Gràcies a tots de tot cor.

dijous, 14 d’abril de 2011

De valents és somriure sempre!


De valents és intentar tirar endevant, tot i les adversitats.
De valents és lluitar per tot allò que ens hem proposat.
De valents és viure, i somriure.
De valents és somriure sempre.
Nosaltres, som valents.

dimarts, 12 d’abril de 2011

Una revolució pictòrica

"Mi pintura no procede del caballete. Por lo general, apenas tenso la tela antes de empezar, y, en su lugar, prefiero colocarla directamente en la pared o encima del suelo. Necesito la resistencia de una superficie dura. En el suelo es donde me siento más cómodo, más cercano a la pintura, y con mayor capacidad para participar en ella, ya que puedo caminar alrededor de la tela, trabajar desde cualquiera de sus cuatro lados e introducirme literalmente dentro del cuadro. Se trata de un método similar al de los pintores de arena de los pueblos indios del oeste. Por eso, intento mantenerme al margen de los instrumentos tradicionales, como el caballete, la paleta y los pinceles. Prefiero los palos, las espátulas y la pintura fluida que gotea y se escurre, e incluso un empaste espeso a base de arena, vidrio molido u otros materiales inusuales adicionados. Cuando estoy en la pintura no me doy cuenta de lo que estoy haciendo. Sólo después de una especie de período «de acostumbramiento» ver, en lo que he estado. No tengo miedo de hacer cambios, destruir la imagen, etc., pues la pintura tiene una vida en sí misma. Trato de que ésta surja. Sólo cuando pierdo el contacto con la pintura, el resultado es una confusión. Si no, es pura armonía, un fácil dar y tomar y la pintura sale muy bien."
- Jackson Pollock -


One: Number 31, 1950.
Óleo y esmalte sobre tela. 269,4 x 530,8 cm.



Number 8, 1949.
Óleo y esmalte sobre tela. 86,6 x 180.9 cm.



Full Fathom Five. 1947
Óleo y esmalte sobre tela. 129,2 x 76, 5 cm.


En Pollock hay profundidad, pero es una profundidad exclusivamente pictórica. El abandono de las leyes del contraste de valores, inaugurauna revolución pictórica: los colores ya no son formales, sino antiformales. El objeto del deseo ha sido eliminado en beneficio exclusivo del deseo, de pintar en estado puro.

"Me siento más cerca, me siento más parte de la pintura, ya que de esta manera puedo caminar alrededor de ella, el trabajo de los cuatro lados, y en definitiva y literalmente, estar en la pintura, estar con la pintura. Similar a los métodos que utilizaban los pintores de arena de las tribus indias del oeste"
- Jackson Pollock -

Tiger: Number 3. 1949
Óleo sobre tela, encolada en tabla. 157,5 x 94,6 cm



Cathedral. 1947.
Esmalte sobre tela. 181,6 x 89 cm.


Convergence: Number 10. 1952.
Óleo y esmalte sobre tela. 237, 4 x 393,7 cm.