dijous, 23 de desembre de 2010

Tant de bo tot fós tant bonic


Jo voldria que tot l'any fós com Nadal

Quin dia és avui? És aquell, un cop més?
Aquell on la neu cau, els amics fan regals
I saps que és el moment
Quan escoltes com canten Santa Nit
M'agrada escoltar, em sento millor
Com si m'escalfés vora el foc.

Avui els nens bons obriran els regals
Que el Pare Noel els ha deixat
I quan penso que tot demà ja haurà acabat
Hi ha una cosa que us voldria dir:

Jo voldria que tot l'any fos com Nadal
Si pogués fer un sol desig realitat
Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor
Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, de tot cor.

[...]

Lluny de la realitat. Hi ha gent que està patint, que pateix sempre i durant l'any i que aquest Nadal serà per a ells un dia més a la seva trista vida. Un dia en que no hi ha res a celebrar, perquè no els fa falta. Perquè poder estant units i estimant-se és com són feliços. No fa falta res més. Estimar i ser estimat, perdonar i ser perdonat. És com viuen el seu Nadal cada dia, a cada instant.

Així és com jo voldria que tot l'any fós com Nadal.

1 comentari: