dimarts, 7 de desembre del 2010

Quan el ritme de la nit deixa de ser frenètic

Nits d'alcohol, fum i festa. Nits de passió, concerts, diversió. Nits diverses, diferents, úniques. Perquè el que pot arribar a succeir en una nit, se'ns escapa de les mans. Veus que la nit es va fent més i més llarga, que la nit es burla de tu, que t'ha guanyat i has sortit perdent. Ja ni passa pel meu cap les ganes bojes de sortir a ballar fins al matí seguent, de beure fins al coma etílic o de cardar pels descosits. Perquè si, la nit aquest cop ha guanyat.


[Tot això no té sentit perquè:]

Reconec que no sóc d'aquesta classe de gent que gaudeix al màxim de la festa, que comença a parlar amb una noia, que la va seduint amb cada paraula amable que el seu subconient ha anat treballant i treballant en escassos dos o tres segons, que de cop tens la sort més gran del món i decideix liar-se amb tu. Petons, excitació, eufòria. Les habitacions estan completament buides. Les llums s'apaguen. I acabes al llit. Tot i que em moro de ganes de fer tot això, sóc incapaç de ni tan sols plantejar-m'ho. I sense cap mena de sentit una paraula perfora i atravessa el meu cap:

[Enveja.]

És llavors quan tot acaba, quant et sentes al voltant d'una taula, amb gent de la teva espècie i xerres. Xerres i filosofes sense arribar a cap sentit ni explicació racional de que cony està passant. En aquets instant el rellotge s'alía amb la nit i junts decideixent rematar-te, donar-te el cop definitiu. Aquelles ganes que tenies de ballar, beure i cardar (si es que en algún moment havies tingut ganes de veritat) desapareixen i marxes al llit. Sol, desolat. I no vull ser ni pessimista ni negatiu: encara queda una nit. Però això ja és una altra història.

Gràcies a tots i totes per aquesta genial Borifarra 2010. Sou genials!

1 comentari: