divendres, 22 d’abril de 2011

Amb un gran somriure!

S'em fa molt difícil expressar, explicar tot el que he viscut durant aquets sis dies. Sis dies intensos de formació, però també de convivència, de carinyu, de guitarreos, d'estima, de confiança, d'afecte, d'amistat, d'amor. Ha estat massa bonic, tant, que encara no m'ho crec.

Molta gent  va dir que al tornar ens sentiríem com en una bombolla, la "Bombolla Ruca" li diuen, aïllats del món, feliços en el nostre propi. Tenien raó. Però jo, com d'altres companys en aquets sis dies, prefereixo anomenar-ho amb el terme nostàlgia. I les ganes d'haver gaudit de més temps allí, de més dies per seguir compartit les experiències, de gimkanes, de jocs, d'aquesta amistat que ens ha unit tant.



Però ara ja no hi sóm allí. Ja s'ha acabat. Ara que? Arreveure ja ens veurem? Fins mai? No. No ho crec pas. Toca veure's aviat. Molt aviat. Han estat sis dies fantàstics genials, el que més vull ara es tornar-nos a trobar, seguir rient, xerrant hores i hores sense parar, perquè el que hem viscut ha estat genial! Ara només em queda una última paraule per descriure tot això: Gràcies. A tots i cadascún de vosaltres, gràcies a vosaltres, haguem parlat molt o no, farem manterir viu l'esperit de la Ruca. Gràcies a tots de tot cor.

1 comentari:

  1. La família Ruca sempre romandrà viva dins els nostres cors. Un petó i gràcies per aquests dies, artista!

    ResponElimina