dissabte, 30 de juliol de 2011

I fins demà, i fins demà, i a fora hi bufa un vent tant suau


... les mares diuen als infants
“no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part
i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt,
que érem tu i jo i ja no ho som tant.

Que això nens cau, que això nens cau!
Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau
amb els dos peus i en un lloc pla”.

I mereixíem un comiat
més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats
per la força de la gravetat...

1 comentari:

  1. he fet un salt,
    un salt extrany,
    que ens ha aixecat mes de tres pams
    :D

    ResponElimina