dissabte, 8 de gener de 2011

Mejor aplaude y vámonos, que termine esta función

Com explicar-vos. Sóc jove, només tinc 19 anys, per tant de la vida no en tinc ni puta idea. Però penso que puc arribar a fer deduccions al meu cap, molt per sobre, del que li passa a la nostra societat. El resultat: No ho entenc. Digeu-me ingenu o ignorant, però nose que cony està passant en aquesta societat. Una societat en la que considero que s'està donant una gran fuga de sentit de comú, on s'ha començat una rebelió del mal, de la cobdícia, del poder, i on s'han comdemnat a cadena perpetua tots aquells valors que créiem imprescindibles per avançar com a humanitat.


Aquest és, a grosso modo, un resum del que crec humilment, li està passant a la societat. A vegades, quan ho penso, i li dono voltes i voltes arribo a la conclusió de ser una peça mes, un actor qualsevol d'un espectacle sense fi, on només uns quants decidiran abaixar el teló. Un teló gruixut, que quant arribi al terra, no transparentarà l'horror que es viu a l'altra banda, ni escoltarà els crits d'auxili que clamen, amb to desesperat i qüasi suïcida, fugir del malson d'aquesta realitat que perfora cada neurona del nostre cervell i tortura d'una manera brutal el nostre ésser.

Tot seràn aplaudiments per part d'un públic poderós, amo de tot allò que som, de tot allò que fem i que al clamor de "quina gran obra", "que genial ha estat", "la tornaré a veure", marcaran de nou el nostre destí, aquell que, en poca mesura pots decidir, però que en realitat tots sabem on comença i on acaba. I tu enmig. Desitjaràs més que mai aplaudir com els tontos, sense haver-te agradat el que has representat, desitjaràs que la funció s'acabi, desitjaràs canviar de funció, o simplement, desitjaràs no sortir-hi mai més.

Llavors. Què és el que ens convé?

1 comentari: