Natura morta

Molts cops hem vist per la televisió, i en diversos mitjans, com el Món que coneixem s'està ensorrant, s'estan trencant els fonaments de la natura en la que vivim, o s'està produïnt un desequilibri brutal. El pitjor, és que no fem res per evitar-ho, petits gestos que entre tots podriem canviar el Món. És exactament això el que vull expresar amb aquesta obra, titulada "Natura morta", i que senzillament expressa aquesta petita reflexió. Com l'ésser humà empressona a la natura amb uns mitjans qüasi inpensables, i com fa que es trobi en una mena de gàbia, on poc a poc es va debilitant, es va pansint, es va morint, lentament, i sense patir.

Aquesta petita peça escultòrica està feta amb dos materials principals, que són el filferro, i fil de pescar. En un principi, la peça de filferro exterior, l'esquelet de l'escultura, aquesta forma enrrabassada ha de donar la sensació del que es, de caos, descontrol, que és reforçada per una mena d'interconexions de fil de pescar en el seu interior, un material que, tensat, pot ser altament perillós. I és amb el que he jugat, amb aquesta capacitat del fil de ferir, de fer mal.

I per acabar trobem dos elements que venen incorporats per entendre una mica més la peça: La gàbia, i la natura. La gàbia, evidentment, és aquesta reixa que envolta el filferro d'una manera irregulat, insegura, que és de la manera amb la que sol actuar l'ésser humà. I tenim la natura, que és la protagonista, perquè està atrapada, està situada d'una manera en que és molt fàcil poder ficar-la, però molt difícil treure-la. I ha estat amb això amb el que he volgut expressar aquesta idea d'empresonament, aquesta idea que encara no acceptem, que a la natura li passa el que li passa, només per culpa nostra.