I seguirem cantant, aclucarem els ulls, mentre imaginem anar mes lluny...

No sabria com expresar amb paraules, tots els sentiments, totes les sensacions, totes les emocions que es senten i es viuen a Lourdes. Lourdes és compromís, Lourdes és servei, Lourdes és somriures, petons, abraçades, Lourdes és ajudar al malalt, Lourdes es divertir-se amb els més petits, Lourdes és afecte, Lourdes és sinceritat, Lourdes és amor. Són moments que et marquen per tota la vida, per uns breus moments, per uns dies, et canvia la concepció del nostre mon, tal i com el coneixem, i de cop i volta ens entreguem, en cos i ànima a una tasca lloable i admirable.

Quant vaig començar amb els peregrinatges, cap al ja llunyà 2007, no sabia on em ficava ben bé. Però e vaig deixar portar. He de reconéixer que tot aquell ambient em va sobtar, em va agafar ben fort, i encara no m'ha deixat anar. Van ésser cinc dies molt intensos, amb els quals vaig aprendre moltes coses, pot semblar arriscat dir-ho, però coses sobre el sentit de la meva vida envers els altres. Veus un esperit de superació tant gran, que quan et poses a pensar que l'altre dia et vas donar un cop, i clamaves al cel i la terra del mal que et feia, i veus tota la gent del teu voltant a Lourdes i penses: I jo m'he de preocupar per això? Ells si que tenen problemes, i els estan afrontant, i s'estan ensortint. Tenen força per tirar endevant.

Em sap greu no poder expressar tot el que sento en paraules, però es que és massa per a mi. Lourdes em captiva cap any i m'envolcalla, és un temps que s'ha de viure, que s'ha de sentir. I un cop arribats aquí, a casa nostra, no deixar-ho, com be diu el meu gran amic Oriol Sánchez, munta't a la vida, al cor, com un petit Lourdes, viu Lourdes cada dia! Moltíssimes gràcies a tots aquells que cada any feu que Lourdes sigui genial, en especial a tota la gent del grup d'animació, la gent de Viladecans, i tots aquells amb els que algún cop hi he conincidit, a tots vosaltres, mil gràcies!

Viu Lourdes cada dia, més content que mil somriures!