Projecte pictòric: Sentiment

Des de fa ja temps que sé ben bé que en el camp artístic on millor em sento, on m'hi trobo més còmode, és en el de la pintura. És un acte harmònic i relaxant que em produeix tranquil·litat, m'ajuda a desconectar. D'aquesta manera, m'agrada buscar l'experimentació a cada moment, la creació de noves formes, de nous conceptes, tot i que ja hagin estat inventats abans, intento trobar un estil que em pugui definir i és aquesta experimentació la que em porta a trobar aquest estil. M'agrada molt l'efecte de la pintura fluida, de la pintura viva, de l'acció de tacar, d'esquitxar una tela i de provar nous materials. Materials que "normalment" en el món de la pintura no trobariem amb molta freqüència. L'utilització de pintures d'esmalts industrials o d'altres productes químics, guixos o plantes són només el primer pas en aquesta experimentació que estic duent a terme i que està éssent tota la base troncal del meu treball artístic, tant a la facultat de Belles Arts, com en el camp personal.

Projecte final

Aquest projecte final és fruit del que s'ha pogut llegir en les línies del damunt. Fruit de proves diverses, amb pintures acríliques, amb esmalts industrials, productes químics, guix i plantes, fent que la pintura flueixi, i tots aquests elements quedin interconnectats. La pintura se'ns presenta d'una manera genuïna i única, sense cap tractament especial. S'ha emprat tal i com és ella: Fluida i cambiant. La tècnica del dripping, o action painting fa que aquesta pintura sigui molt més lliure, fent que els colors s'entrellaçin formant retícules, petites connexions entre sí, amb un contacte continu amb els dos importants elements que conforment aquest espai pictòric: La tela i les plantes.

Un espai que conforma aquesta matèria natural que sembla com atrapada per la pintura, com si fós presonera d'aquets elements, simbólicament tant industrialitzats, aconseguint una antítesi del que conforma allò que és natural, i allò que és artificial i que també alhora aconsegueix establir una metáfora entre l'home i la natura, èssent l'home aquesta força que atrapa i no deixa anar, aquesta retícula implacable. Però al cap i a la fi, les plantes seguiran alli, inmóbils, presoneres, però alhora preservades, persistint al pas del temps, com a fòssils que durant anys i anys s'acabaràn descobrint quant la pintura algun dia caigui, desaparegui. Serà llavors quant la pinturà viurà per sempre, entre la pintura i la tela i quedarà com un record gravat, en un suport molt poc natural. Però això amics meus, ja serà una altra història.



Sentiment: Tardor. Tècnica mixta sobre tela. 116x89 cm. 2010.