Viure la teva vida

Els homes, especialment els joves, volen viure la seva vida. En el fons, tenen raó, però en la realització del seu somni s'equivoquen amb massa freqüència. Alguns s'al·lucinen, no viuen la seva vida, sinó que toleren les exigències dels seus instints o les múltiples fantasies dels seus desitjos. Altres queden desenganyats del seu passat, i d'altres ho aureolen amb tots els bonics colors.
Finalment, altres tremolen pel futur o li atribueixen un valor màgic. Obliden llavors, viure del present. Només hi ha un mitjà perquè no falli la pròpia vida: submergir-se completament, personalment, en el moment present, responent a l'amor infinit que convida des del buit de cada un d'aquets moments.

Els homes només viuen plenament uns mesos, juguen per les ribes de l'existència i es troben als vuitanta anys amb el pes d'uns pocs instants de la vida en el palmell de les mans. Penses sempre que la vida és per demà. S'ha de preparar el futur: els teus exàmens, la teva professió, la teva família. Desprès, el futur dels teus fills: els seus exèmens, les seves professions, les seves famílies. I per fi la vellessa. La retirada, la soledat.

demà faré...

demà tindré...

demà seré...

Per què esperar al demà per viure?

Arribarà un dia que serà sense demà per a tu, i encara no hauràs viscut res de res. Llavors, per què no viure ara la teva vida? El present és important, aprofitem-lo i gaudim-lo sempre, a cada moment.

Michel Quoist