Amb aquesta tela enceto una nova manera de fer pintura seguint el fil de l'action painting i del dripping que tant he emprat en totes les meves últimes obres. En aquesta ocasió, la pintura que cau del pot directament o la que llenço amb l'ajut només d'un pal de fusta, no crea esquitxades violentes ni formes definides donades per aquest gest de "llançar", sinó que en aquesta ocasió flueix, d'una manera totalment natural, deixant-se emportar per l'efecte de la gravetat, pel vent, pels agents naturals que farien moure la pintura líquida en aquella tela, sense l'ajut de cap eina ni estri. La pintura és ubicada de forma armònica donant una sensació de relax i no de violència.
El que m'interessa d'aquest tipus de pintura és veure com aquesta pintura crea formes i com aquestes formes esdevenen orgàniques, tot i provenir d'un element totalment industrial com és l'esmalt plàstic. M'agrada veure com la pintura es barreja, s'interconecta, i que l'obra en si, tant pels colors com per la manera com s'ha dut a terme, ens dona peu a pensar en altres formes organiques que hi hagui a la natura, com la de les gotes d'aigua que cauen en un riu, o el d'una pedra impactant en el fons d'un bassal. És per això i perquè la pintura, com he dit abans, és la que crea aquestes formes, i no pas l'artista, ho podría denominar com a "pintura viva". En aquest cas hi ha algú (l'autor) que dona els elements per que això pugui passar i ja és cosa de la pintura fluir i ser més viva que mai. Aquesta obra está inscrita en el concurs Arte 40, la qual podeu votar en el seguent enllaç: http://www.arte40.es/home.html?Galeria-0-1648079
Fluxus. Oli i esmalt industrial sobre tela. 55x46 cm. 2012
Vull donar un especial agraiment per la meva amiga Laia Colom per haver-me instat i ajudat per a la realització d'aquesta tela, ja que per a ella també ha estat la base d'un treball fotogràfic que de ben segur penjarà en el seu blog. De moment podeu mirar les seves fotos aqui: http://laiacolom.blogspot.com.es/
Projecte fotogràfic iniciat durant el meu primer curs a Belles Arts, que comença a agafar forma. Viladecans és un projecte sobre el meu poble, i pretèn ser reflexe diari del paisatge urbà, però també de la gent que hi viu. Viladecans és un recull i selecció d'imatges amb la temàtica principal d'ilustrar, d'una manera diferent, d'una visió més personal sobre aquesta meva ciutat que tant estimo i de la qual m'hi sento tan arrelat i orgullós.
Castells: Allò que no es veu, forma part d'un projecte artístic posat en marxa durant el meu tercer curs a Belles Arts. Aquest projecte serveix per a que l’espectador prengui consciència de la vertadera magnitud d’una expressió de cultura popular tan espectacular i complicada com són els castells. D’una manera quasi didàctica es mostra la manera de fer, els passos, els noms, les posicions, com va formada la pinya. Com està format el folre o qualsevol altra part d’un castell. Els gràfics presentats, són els que es fan servir en el món dels castells per a la comprovació i correcta disposició del personal adequat a l’hora de ser realitzat el castell. Una cosa tant i tant quotidiana en el món dels castells, i desconeguda per la resta de gent que no hi entén, es fa pública, s’ensenya, es mostra, es dona a conèixer la tècnica castellera, els secrets, com es munten els castells, és com una petita guia per on començar a muntar els castells.
La idea de les gràfiques també sorgeix per la vistositat de les formes, són unes imatges potents i diferents, ja que descontextualitzades i en un primer moment no sembla referir-se a castells, i això li dona un plus més per fer-se llegible. La ajuda inestimable de la gràfica d’un castell al costat, li serveix de complement per a explicar el que vol dir que al cap i a la fi és la finalitat de la obra: mostrar a l’espectador com es fa un castell.
Aquest és un projecte que per a mi no està del tot complert, ja que la intenció es abarcar l’ampli món casteller. Evidentment en el món dels castells hi ha més construccions que les que s’ha presentat, i per a mi seria un al·licient, i un projecte més prometedor, incloure i realitzar plafons, com s’ha fet en la proposat, però de totes les construccions possibles en el món casteller. També una de les propostes era la creació in-situ a l’aula d’un castell on l’autor del projecte (jo) fos partícep de la construcció, però també la resta de persones properes a l’entorn on es realitzaria aquesta performance. Penso que seria un millor projecte a dur a terme en un futur.
De cara a la realització del projecte, aquest consta de set “pòsters” en tamany DIN A-3 agrupats en dos columnes de tres imatges, i cada pòster és un castell diferent, però alhora coetani amb el del seu costat. Aixi dons les imatges estan disposades de dos en dos, menys una construcció que es troba aïllada. Les parelles són:
Les construccions del dos: El Dos de set i el Dos de vuit amb folre.
Les construccions del tres: El tres de vuit i el Tres de nou amb folre.
Les construccions del quatre: El Quatre de vuit i el Quatre de nou amb folre.
La construcció que es queda sola és la del pilar de cinc, i és la primera que figura al projecte. Això és per un significat simbòlic, ja que la del pilar és la construcció bàsica, el “castell mare” de tots els altres, que tota colla ha de dominar abans de passar a cap una altra construcció. Ja que, en principi, si no es domina la tècnica del pilar, no es dominara la tècnica per fer altres castells.
A continuació us deixo amb les set imatges de la proposta del meu projecte casteller. Espero que algú hi pugui donar la utilitat que es mereix: Per a fer castells.
Si no recordo malament, ja fa prop d'un any que vam engegar aquest projecte amb il·lusió i amb moltes ganes de poder fer alguna cosa maca. Laia i jo posàvem en pràctica, setmanes d'especulació a que podríem fer pels nostres treballs de recerca i d'audiovisual respectivament. La veritat és que el resultat va ser fabulós, i que a dia d'avui encara estic molt i molt orgullós d'haver-ho tirat endevant, i d'haver comptat amb la participació d'aquestes grans persones. Aquesta entrada es a modo de recordatori, i se la dedico a ells, els veritables protagonistes d'aquesta fantàstica i emocionant història.
Projecte Audiovisual: Mi primera combustión.
Aquest és un projecte de video realitzat per Laia Colom i Joan Sánchez, que pretèn ésser un videoclip per a la cançó Mi primera combustión del grup català Love of Lesbian. Amb mitjans una mica precaris, però amb molta, molta il·lusió s'ha pogut tirar endevant. Amb tots vosaltres, Mi primera combustión.
Seis años después reapareces y hablando sola
resumes tu noria de vida en un solo café.
Y curado al fin, me permito el lujo de observar
tu pelo raro y creo que ahora fumas demasiado.
Y hablas como si te hubiera preguntado
de quién te vengabas todo el tiempo que yo estuve a tu lado.
Y aun no sé a qué diablos viene ahora tu llamada,
tiembla tu cuchara y eso nunca queda bien.
Di, di la verdad, llevas tiempo sin romper muñecos.
Pasados unos meses alguien me ajustó de nuevo
y queda un poco lejos cuando me incendiaste
y ya soplaron las cenizas, volaron las cenizas.
En aquest videoclip s'ha intentat captar tota l'essència de la lletra que desprèn aquesta cançó. Potser per ser una mica complexa dita lletra, s'ha hagut de recòrrer una mica a la literalitat en algunes escenes. Hem intentat realitzar una tasca senzilla però que a l'hora arribés a l'espectador d'una manera que es pugui entendre i compendre perfectament. Això és només un inici. Un projecte que ens ha servit tant a mi, com a Laia, per iniciar-nos una mica en aquest món. És només un primer vídeo, però de ben segur que no serà l'últim. Aquesta ha estat una gran experiència per tal de poder realitzar, en un futur no molt llunyà, altres manifestacions de caire audiovisual com aquest.
Vull donar les gràcies al petit, però fantàstic equip de rodatge. A la Sara i a l'Àlex, que tot i no ser actors, i no tanir gaire idea (exepte l'Àlex) han fet una feina fantàstica. Gràcies nois, sou els millors. A tot el personal del Café Central de Viladecans, sense ells no tindriem ni la meitat del videoclip, tot i que es podria haver fet en un altre lloc, aquell era perfecte, gràcies a tots. I ja per acabar, a la meva genial companya de "batallas", Laia. Ha estat un plaer realitzar aquet videoclip amb tu, i no dubtis que en seguirem fent molts més. Ets genial. I a tots aquells que sabíeu de l'existència d'aquest projecte o que tard o d'hora l'acabareu veient, moltíssimes gràcies a tots!
