Si no recordo malament, ja fa prop d'un any que vam engegar aquest projecte amb il·lusió i amb moltes ganes de poder fer alguna cosa maca. Laia i jo posàvem en pràctica, setmanes d'especulació a que podríem fer pels nostres treballs de recerca i d'audiovisual respectivament. La veritat és que el resultat va ser fabulós, i que a dia d'avui encara estic molt i molt orgullós d'haver-ho tirat endevant, i d'haver comptat amb la participació d'aquestes grans persones. Aquesta entrada es a modo de recordatori, i se la dedico a ells, els veritables protagonistes d'aquesta fantàstica i emocionant història.
Projecte Audiovisual: Mi primera combustión.
Aquest és un projecte de video realitzat per Laia Colom i Joan Sánchez, que pretèn ésser un videoclip per a la cançó Mi primera combustión del grup català Love of Lesbian. Amb mitjans una mica precaris, però amb molta, molta il·lusió s'ha pogut tirar endevant. Amb tots vosaltres, Mi primera combustión.
Seis años después reapareces y hablando sola
resumes tu noria de vida en un solo café.
Y curado al fin, me permito el lujo de observar
tu pelo raro y creo que ahora fumas demasiado.
Y hablas como si te hubiera preguntado
de quién te vengabas todo el tiempo que yo estuve a tu lado.
Y aun no sé a qué diablos viene ahora tu llamada,
tiembla tu cuchara y eso nunca queda bien.
Di, di la verdad, llevas tiempo sin romper muñecos.
Pasados unos meses alguien me ajustó de nuevo
y queda un poco lejos cuando me incendiaste
y ya soplaron las cenizas, volaron las cenizas.
En aquest videoclip s'ha intentat captar tota l'essència de la lletra que desprèn aquesta cançó. Potser per ser una mica complexa dita lletra, s'ha hagut de recòrrer una mica a la literalitat en algunes escenes. Hem intentat realitzar una tasca senzilla però que a l'hora arribés a l'espectador d'una manera que es pugui entendre i compendre perfectament. Això és només un inici. Un projecte que ens ha servit tant a mi, com a Laia, per iniciar-nos una mica en aquest món. És només un primer vídeo, però de ben segur que no serà l'últim. Aquesta ha estat una gran experiència per tal de poder realitzar, en un futur no molt llunyà, altres manifestacions de caire audiovisual com aquest.
Vull donar les gràcies al petit, però fantàstic equip de rodatge. A la Sara i a l'Àlex, que tot i no ser actors, i no tanir gaire idea (exepte l'Àlex) han fet una feina fantàstica. Gràcies nois, sou els millors. A tot el personal del Café Central de Viladecans, sense ells no tindriem ni la meitat del videoclip, tot i que es podria haver fet en un altre lloc, aquell era perfecte, gràcies a tots. I ja per acabar, a la meva genial companya de "batallas", Laia. Ha estat un plaer realitzar aquet videoclip amb tu, i no dubtis que en seguirem fent molts més. Ets genial. I a tots aquells que sabíeu de l'existència d'aquest projecte o que tard o d'hora l'acabareu veient, moltíssimes gràcies a tots!
Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d'estar desmotivats. Que alguns d'ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d'entusiasme és molt sospitós.
Són uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d'esplai, o caps d'agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.
La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.
L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.
Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.
Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007.
En aquest treball pictòric, he volgut desenvolupar en la idea i la tècnica del pintor anglès Michael Porter, el qual inclou la natura als seus cuadres i teles, creant espais i dimensions amb la pintura i la natura. Natura que podem trobar en forma de fulles, tijes, branques, o d'altres elements que trobaríem fàcilment en un parc o en un bosc. Per a mi ha estat important aquest mètode de treball, perquè m'ha ajudat a contemplar i a estar pendent de la tela, es a dir, et fas a la idea que no és només pintura i prou. És tot un seguit d'elements que creen espais i relleus, que s'uneixen a la pintura, constituïnt un"tot" i creant imatges visualment molt potents i harmòniques.
Estats d'ànim
Així és com es titula aquesta sèrie, la qual m'està servint de preparació per a la realització d'un projecte pictòric que encara estic realitzant. Aquestes són obres d'un format petit, d'aproximadament 46x38 cm., on es fusionen dos tècniques: el dripping, oaction painting i la ja esmentada utilització de la natura com a element important i imprescindible de l'obra.
En aquest treball cada tela representa un estat d'ànim diferent, i es veu reflectit en la manera de treballar l'obra, així doncs l'energia ens presenta colors vius verds que ajuden a donar una imatge positiva i animada, l'alegría la trobem representada en colors vius i molt de moviment en la tela, la tristor en canvi amb negres i grisos, colors bruts i una tela bastant estàtica i sense gaire dinamisme i per acabar trobem el dubte, que podríem dir que és una mica la barreja de les dues, colors apagats i una mica bruts, com son aquets ocres i negres i una petita i lleu insinuació de moviment representada en aquesta obra.
Energia. Tècnica mixta sobre tela. 46x38 cm. 2011.
Alegria. Tècnica mixta sobre tela. 46x38 cm. 2010.
Tristor. Tècnica mixta sobre tela. 46x38 cm. 2010.
Aquí us presento la meva galeria de flickr, amb un recull fotogràfic propi, dividit en quatre àlbums: Viladecans, on intento reflexar i transmetre una visió diferent del meu poble; Indrets, on hi figuren les fotografies d'alguns dels llocs on he estat i que més m'han marcat; Trascendent, que és un recull de totes aquelles persones que han sigut, i són molt importants a la meva vida; i Un dia en el mundo, on trobem tot un seguit de fotografíes que reflexen l'esperit d'un món viu, d'un món en moviment i on es representa la cotidianitat i el dia a dia en les nostres vides. La intenció és que a cada álbum hi hagi alguna cosa que el faci especial, i que expliqui una història, una història que pugui interconnectar les imatges entre sí, per acabar formant un tot, un tot que representarà al final la nostra vida, i tot allò que ens sembla important.
Podreu seguir el meu treball al flickr a través del link:
