Saber.

A vegades, escoltem expressions com: “Aquesta persona en sap molt”, o “Aquesta persona sap molt bé el que es fa i el que diu”… però, que es vol expressar quan es fa servir la paraula saber? Si ens acollim al diccionari, correm el perill de perdre’ns en un mar de definicions: “Conèixer alguna cosa, o tenir notícia sobre alguna cosa”, “ser especialista en alguna cosa”, “tenir habilitat per a alguna cosa”... etc.

La meva reflexió, però, vol anar més enllà de les precisions lingüístiques, per intentar clarificar que és el que diem en veritat quan parlem de saber quelcom o sobre alguna cosa. Està clar que hi ha un saber conceptual, que prové de l’acumulació de conceptes més o menys teòrics; però existeix també un saber experimental, aquell que forgem dia a dia, mitjançant la vivència i l'experiència d'allò que diu saber-se.

Hi ha persones que en saben molt, però no segueixen ni viuen gairebé en el seu saber; hi ha persones en què la seva senzilla i profunda saviesa consisteix a viure i experimentar, dia a dia, el que coneixen. És evident que és d’aquestes últimes persones de les quals hem d’aprendre. Seguim, llavors, preferentment a aquells que en saben, perquè han viscut i experimentat allò que transmeten.

Viure intensament.

Fa poc, vaig llegir al diari l'article d'un artista, (en relació a la fotografía i als fotògrafs) on la frase principal del mateix deia així: "Molts cops, vivim més preocupats per retratar tots els moments que vivim, que no pas per viure'ls intensament". En part no li manca raó, i no m'agradaria semblar que sóc poc profund, o que sóc un simplista, però hi discrepo.

No crec que em pugui considerar fotògraf professional, ni molt menys, però per a mi  és de necessecitat, qüasi vital, retratar, captar tots aquets moments, tots aquets instants, ja que crec, que és una bona manera de viure'ls intensament. És la meva particular manera de trobar-me agust amb mi mateix, de saber que aquella fotografía, aquell instant, queda atrapat en una càmera per sempre, però que alhora suma una vivència més i una experiència més a la meva vida.

Amb el treball fotogràfic que he realitzat a continuació, he volgut expressar tots aquets sentiments, i totes aquestes experiències, viscudes durant aquest estiu, i que ara, vull compartir amb tots vosaltres. 

No deixeu mai de fotografiar, de retratar i de captar tots aquets moments, però sobretot, no deixeu mai de viure la vida amb ganes, de viure la vida intensament.

Año nuevo, ¿Vida nueva?

Y otra vez volvemos a sacar a relucir el tópico y la frase hecha "Año nuevo, vida nueva" Pero, ¿qué significa y qué comporta una vida nueva? En el ámbito material no parece que el panorama sea como para esperar grandes cambios positivos; y en el ámbito más personal y espiritual conviene ser cautos, para no caer en aquel dicho de la abuela: "Dios nos libre del empujón del vago"

Respecto a la crisis reinante, nos seguirán contando los cuentos de la lechera, a la vez que nos atenazan con el temor de perder todavía más de lo ya hemos perdido. Aquello que se decía en catalán de "Per any nou, muda de l'amo i muda de sou", será verdad, parte por parte, para muchos,  pero en negativo.  Es decir, muchos deguirán mudando de amo, porque se quedarán sin amo; y otros muchos cambiarán de sueldo, porque se lo recortarán todavía más. Las perspectivas, pues, de vida nueva en lo que se refiere al curro y al sueldo no parecen muy halagüeñas... ¿Vida nueva porque nos haremos un año más mayores? Más que nueva será más cascada y vieja, y con más achaques. ¡Menuda novedad!

Vayamos, entonces, a considerar, que la vida tendrá que ser nueva en el ámbito espiritual, y es ahí donde han de surgir los grandes propósitos. Voluntad no nos falta, aunque no hay que olvidar que de buenas voluntades el infierno está lleno. Seremos mejores, más respetuosos, más generosos, más comprensivos, más santos, pese a que al final de todos nuestros deseos y buenas intenciones no estaría de más dirigirnos a Dios para decirle: "¡Por lo menos que me quede como estoy!"

Feliz año nuevo a todas y todos!

Feliç any nou a totes i tots!

Primavera

Ja ha arribat la primavera, i amb ella, com és costum, arriba el color a la nostra vida (o això és almenys el que esperem!). Tot comença a florir, a agrafar forma, a créixer de nou. Comença una nova vida. En aquest post voldria compartir algunes fotografíes que he anat fent al llarg d'aquest últims dos anys, i que per a mi són les millors. Són imatges de flors en el seu màxim esplendor, en el seu punt àlgid de vida. Espero que us agradin!

La primavera

Dicta sentència un sol de justícia

i aires de gent del meu barri

el cel acaricien.

Amagats al parc de la serp

es mengen a petons

dos llavis adolescents.

Ha arribat de nou la primavera

a Rambla Just Oliveras

et buscaré per tots els racons de la ciutat.

Ha arribat de nou la primavera.

T’estimaré durant mil vides totes senceres.

No hi ha cap filtre per oblidar.

A Bellvitge els avis caminen

amunt la rambla on jo vivia,

la Rambla Marina.

Després tots marxen a dirigir

aquella obra que ensorrarà

el ferrocarril.

Ha arribat de nou la primavera

a Rambla Just Oliveras

et buscaré per tots els racons de la ciutat.

Ha arribat de nou la primavera.

T’estimaré durant mil vides totes senceres.

No hi ha cap filtre per oblidar.

No conec un dolor pitjor

que el de no tenir-te.

Paraula d’honor.

Ha arribat de nou la primavera

a Rambla Just Oliveras

et buscaré per tots els racons de la ciutat.

Ha arribat de nou la primavera.

i si tu vols et regalaré mil vides senceres.

Saps que només m’ho has de demanar.

La primavera - Dani Flaco

http://www.youtube.com/watch?v=zDGShwOyjRc

Fluxus

Amb aquesta tela enceto una nova manera de fer pintura seguint el fil de l'action painting i del dripping que tant he emprat en totes les meves últimes obres. En aquesta ocasió, la pintura que cau del pot directament o la que llenço amb l'ajut només d'un pal de fusta, no crea esquitxades violentes ni formes definides donades per aquest gest de "llançar", sinó que en aquesta ocasió flueix, d'una manera totalment natural, deixant-se emportar per  l'efecte de la gravetat, pel vent, pels agents naturals que farien moure la pintura líquida en aquella tela, sense l'ajut de cap eina ni estri. La pintura és ubicada de forma armònica donant una sensació de relax i no de violència.

El que m'interessa d'aquest tipus de pintura és veure com aquesta pintura crea formes i com aquestes formes esdevenen orgàniques, tot i provenir d'un element totalment industrial com és l'esmalt plàstic. M'agrada veure com la pintura es barreja, s'interconecta, i que l'obra en si, tant pels colors com per la manera com s'ha dut a terme, ens dona peu a pensar en altres formes organiques que hi hagui a la natura, com la de les gotes d'aigua que cauen en un riu, o el d'una pedra impactant en el fons d'un bassal. És per això i perquè la pintura, com he dit abans, és la que crea aquestes formes, i no pas l'artista, ho podría denominar com a "pintura viva". En aquest cas hi ha algú (l'autor) que dona els elements per que això pugui passar i ja és cosa de la pintura fluir i ser més viva que mai.
Aquesta obra está inscrita en el concurs Arte 40, la qual podeu votar en el seguent enllaç: http://www.arte40.es/home.html?Galeria-0-1648079 

Fluxus. Oli i esmalt industrial sobre tela. 55x46 cm. 2012

Vull donar un especial agraiment per la meva amiga Laia Colom per haver-me instat i ajudat per a la realització d'aquesta tela, ja que per a ella també ha estat la base d'un treball fotogràfic que de ben segur  penjarà en el seu blog. De moment podeu mirar les seves fotos aqui: http://laiacolom.blogspot.com.es/

Moltes gràcies per tot, Laia!